CARTA AL DIRECTOR DEL DIARI SEGRE 10/10/12

DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL 2012

SR. DIRECTOR:

S'ha dit que les crisis poder ser oportunitats de canvi... Segur que, més que oportunitats, són causa de canvis; i no sempre per a pitjor. Però és ben cert que també pot ser que serveixin per estimular espectacularment les capacitats innates, però adormides, d'alguns individus. La meva reflexió és que no deu ser gaire diferent per al nostre col·lectiu de persones afectades i dels seus familiars.
És cosa dels professionals escatir fins a quin punt cada persona que té algun trastorn mental pot encarar el repte de quedar sense els recursos - o de certa part- que al seu moment se li van prescriure. I naturalment, sí  que cal revisar-los d'acord amb la nova situació. No és aquesta la nostra competència, però sí que ho és per a les famílies cuidadores i per als familiars afectats, que ho reclamem amb tota l'energia que som capaços, amb plena consciència que reclamem un dret inalienable, el ser iguals en justícia.
Però hi ha un altre aspecte que em sembla prou interessant. La malaltia mental, possiblement la darrera que ha arribat a la cua de l'atenció pública, a les acaballes del segle passat, i malgrat els notables progressos assolits, és lluny encara, molt lluny, d'estar correctament atesa. És llarga, molt llarga, la llista d'atencions de tota mena que manquen, i de temes encallats per "raó de la crisi", sembla.
Com la construcció a Lleida d'un complex assistencial i residencial per a la salut mental, del qual ja s'ha celebrat oficialment les primeres fases, diguem-ni administratives (firma de convenis, cessió de solar, publicació de fotos de maquetes del projecte) i no sé si encara me'n deixo alguna. Això, per esmentar-ne un de molt significatiu, que solucionaria la injusta i fatigosa situació d'un munt de famílies de Lleida i comarques que tenen ingressats els familiars a 200km de la nostra capital de la Terra Ferma.
Si la crisi és -o pot ser- una oportunitat per treure'ns la son de sobre per l'esperó amb què burxa, jo dic: aprofitem l'esperonada i a veure si podem treure el carro del pedregar!
I també vull dir, ara que es parla de les emocions i de la intel·ligència emocional, potser que provem de deixar-la que mani una mica, aquesta darrera, ara que la racional (la dels savis d'economia) no sembla que serveixi gaire per res (no se m'ofenguin, siusplau! Els fets són aquests)
Potser aquest és el missatge l'autora del cartell guanyador del primer premi del nostre concurs d'enguany, la Maria Sala, de Ponts, del Club Social de Salut Mental de la Noguera, a Balaguer.És un cartell esplèndid; si l''heu vist, heu vist una noia amb un cor tan gran que no li cap dins del pit: jo crec que ens diu que, si el cap, la intel·ligència racional, no ens va com cal, tenim la del cor, poc científica, però sovint prou eficient per suplir-la (o complementar-la).

Josep Segarra i Balasch. President de l'Associació Salut Mental Ponent