Ens ha resultat de gran rellevància aquesta noticia que fa referència a la relació entre les persones que pateixen un trastorn asocial amb els maltractaments perversos que aquests realitzen a animals.
Els actes de crueltat contra els animals solen ser senyal de trastorn asocial i els nens que els realitzen són més propensos a cometre delictes en el futur, és per això que els especialistes subratllen que aquest fenomen no s'hauria de passar per alt. Tot i la seva terrible brutalitat , els actes de crueltat contra els animals no ocupen les primeres pàgines de cap diari ni semblen escandalitzar a la població. No obstant això, tenen un significat últim que hauria d' interesar-nos com a societat. Aquells que abusen dels animals, segons indiquen els experts, són fins a cinc cops més propensos a cometre crims violents contra les persones.
Animals escorxats, cremats, empalats, mutilats, apallissats...És freqüent llegir o escoltar frases com "són coses de nens" quan es tracten aquests successos. És cert que, de vegades, dins d'un joc, especialment en grup, alguns menors cometen actes lamentables però, adverteixen els psiquiatres i els criminòlegs, altres "és una senyal d'alarma" que la gent no escolta, "no una vàlvula d'escapament inofensiva en un individu sa ", en paraules d'Allen Brantley, supervisor i agent especial del FBI, un dels grans especialistes del món en la matèria.
"Jugar a matar animals que no ens inspiren compassió, com els musclos, és bastant normal. Però alguns nens ho fan de forma reiterativa, fins i tot gaudint, i això és un problema", explica a ELMUNDO.es Francisco Montañés, cap de Psiquiatria de la Fundació Hospital d' Alcorcón.
En països com els EUA, l'interès per aquest tipus d'actes és creixent. No només per la major sensibilització cap als animals sinó per les evidències cada cop més nombroses de la relació entre els actes de crueltat amb els animals i altres crims que van des del consum de drogues fins als assassinats en sèrie.
En la dècada dels 80, Alan Felthous, experts en Psiquiatria Forense, va dur a terme diverses investigacions que mostraven de forma consistent com darrere de les agressions a persones hi havia, en moltes ocasions, una història d'abús a animals. Els seus treballs, realitzats amb homes especialment violents internats a les presons dels EUA, així ho van confirmar.
Després d'això, altres han analitzat la qüestió. Al 2002, la revista 'Journal of the American Academy of Psychiatry and the Law' feia públic un estudi en el qual s'associaven els actes repetits de crueltat amb els animals a la infància amb el desenvolupament d'un trastorn de personalitat antisocial, la presència de trets antisocials i l'abús de substàncies.
"Aproximadament, la meitat dels individus asocials incorre en conductes sàdiques i si ho fan abans dels 10 anys el pronòstic és pitjor", assenyala Montañés. Que el menor passi d'un acte aïllat de violència contra un animal a cometre altres crims "és una escalada", afegeix aquest expert. "Si repeteixes l'acte i va augmentat la grandària de l'animal, si es gaudeix ... Les possibilitats són grans".
Frank Ascione, del departament de Psicologia de la Universitat de Utah (EUA) i reconegut expert, va escriure al Butlletí de Justícia Juvenil 2001: "L'abús d'animals i la violència interpersonal comparteixen característiques: tots dos tipus de víctimes són criatures vives, tenen capacitat per experimentar dolor i podrien morir a conseqüència de les lesions infligides".
La sensibilització a Espanya davant aquesta problemàtica és baixa. "Estem a la cua", afirma Núria Querol i Viñas, metge de família de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa, criminòloga i experta en aquests temes. "El maltractament als animals és esgarrifós i poques vegades es fa res", afegeix.
No obstant això, subratlla Querol, que a més és membre de l'Associació Americana de Criminologia, "quan es detecten casos de menors que maltracten animals, cal anar amb compte perquè pot haver-hi un trastorn de conducta. No es pot passar per alt, és una oportunitat per intervenir ".
En aquest punt coincideix amb ella el doctor Montañés, que incideix en la necessitat "d'anar al psiquiatra en casos de crueltat amb els animals perquè al principi aquestes persones poden tenir fàcil remei. La manca de control dels impulsos, l'empatia, el maneig de la ira ... són coses que es poden tractar si s'agafen a temps ", afegeix Querol.
Un dels objectius d'aquesta experta és instaurar a Espanya, com ja existeixen en altres països, programes d'intervenció per treballar amb aquestes persones ja que "és molt important canviar els valors i no es fa de forma sistemàtica", conclou.
Font extreta del diari elmundo: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/07/02/neurociencia/1278087370.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada